Fisioteràpia prové de les veus gregues physis que significa Naturalesa i therapeia que significa Tractament; per tant podríem definir-la com a “tractament per la naturalesa o mitjançant agents físics naturals” com a exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat.
La fisioteràpia és doncs un conjunt de mètodes que mitjançant l’aplicació d’agents físics, curen, prevenen, recuperen i adapten a les persones afectades de disfuncions somàtiques i orgàniques o a les quals volen tenir un nivell òptim de salut.
L’origen de la fisioteràpia es remunta al segle IV a. C. on Hipócrates de Cos introdueix el moviment i l’exercici en els seus processos de curació, passant per Asclepíades de Bitinia que incorpora tractaments amb agents físics, massoteràpia i cinesioteràpia amb corrioles i màquines.
Arribant a l’edat Contemporània on la fisioteràpia aconsegueix la seva màxima esplendor.
Ha estat tan gran la seva evolució, que actualment existeixen diverses especialitats on la fisioteràpia pot actuar: Traumatològica, Reumatològica, esportiva, Neurològica, Geriàtrica, ginecològica, respiratòria, pediàtrica, oncològica, Salut mental i psiquiatria, etc.